Malgrat el que pugui semblar, la propietat no sempre ha estat el règim de tinença majoritari a Catalunya ni es tracta d’una característica “cultural” del sistema residencial. De fet, des de 2008 s’observa un creixement de les llars que viuen de lloguer, especialment entre la població de 16 a 29 anys.

L’Estadística sobre execucions hipotecàries de l’Institut Nacional d’Estadística permet esbrinar, des de 2014, no sols de quin tipus d’habitatge es tracta (nou o de segona mà), sinó també el titular de l’habitatge sobre el qual s’inicia el procés d’execució. A la majoria de comunitats autònomes, les persones físiques (particulars) són les principals afectades, per més que s’observen notables diferències.

Execucions hipotecàries que, segons el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), s’han presentat davant els Tribunals de Primera Instància i Instrucció a Catalunya. Inclou tant habitatges com altres béns immobles.

En els cas dels llançaments practicats pels Jutjats de Primera Instància, és possible distingir entre els que es deriven d’execucions hipotecàries, els que es basen en l’aplicació de la Llei d’Arrendaments Urbans i els que es fonamenten en altres motius.