Una manera de definir el sobreendeutament de les llars és considerar els casos en què es dedica més del 40% dels ingressos disponibles del conjunt de la llar al pagament de la hipoteca o del lloguer de l’habitatge que s’ocupa. Existeixen diverses fonts possibles, però sempre cal tenir en compte la morfologia de les llars que viuen en cada règim de tinença. El gràfic mostra els resultats per a Catalunya.

L’il·lustrador Aleix Saló ha realitzat dos vídeos sobre dues de les seves publicacions, Españistán, este país se va a la mierda (2011) i Simicroacia (2012), que sintetitzen des d’una perspectiva còmica i mordaç la bombolla immobiliària, l’esclat de la crisi econòmica i les mancances democràtiques de la societat actual.

Vídeo d’Españistán (Durada: 6,45 minuts) [castellà]

Vídeo de Simiocracia (Durada: 6,33 minuts) [castellà]

L’Estadística sobre execucions hipotecàries de l’Institut Nacional d’Estadística permet esbrinar, des de 2014, no sols de quin tipus d’habitatge es tracta (nou o de segona mà), sinó també el titular de l’habitatge sobre el qual s’inicia el procés d’execució. A la majoria de comunitats autònomes, les persones físiques (particulars) són les principals afectades, per més que s’observen notables diferències.

Evolució anual dels crèdits dubtosos (que inclou els crèdits morosos, aquells que acumulen algun impagament de més de tres mesos d’antiguitat) dels préstecs vius a Espanya adreçats a finançar l’adquisició d’habitatges (amb o sense hipoteca), la promoció d’habitatges o activitats immobiliàries. El “sector privant resident” recull la dubtositat pel conjunt de les activitats.